Viatgers i llengües. De la necessitat de saber idiomes en un món globalitzat.

L’alemanya, carregada amb la maleta que li farà d’armari durant els propers dies, puja al tramvia. Al number 4, com li havien dit. Tranquil•lament escull un seient que s’adeqüe a les seues condicions: amb espai al voltant i proper al mapa de les parades. No té cap problema per trobar-ne un a mesura: el transport està pràcticament buit. S’asseu, col•loca bé tots els estris i encén el reproductor de música, alhora que s’enganxa els auriculars a les orelles. Amb tot això, ja han passat dues parades i ella ha perdut al compte. A la següent estació pugen els revisors. Són dos, petits, amb cara de bona persona i parlant en valencià. Quan pugen, es dirigeixen cada un cap a un costat del tramvia per demanar els tiquets als escassos viatgers. Com que l’alemanya s’ha assegut al seient més proper a la porta, és a la primera que li’l demanen. Bé, no li’l demanen. El revisor, pausat i sense cap mena de pressa, es planta al seu costat i la saluda: “hola”. “Hola”, contesta la rossa. Com que l’home no es mou del seu costat, la jove decideix mirar-lo intrigada, intentant esbrinar què és el que vol. Perquè ell, evidentment, no li ha dit que només vol comprovar que porta el tiquet. Quan la situació ja es fa incòmoda, el revisor ho soluciona tot amb un sol mot: “tiquet”, diu. L’alemanya es posa nerviosa i comença a buscar sense èxit per la cartera. Després d’una profunda busca, mira amb cara de corder degollat el revisor (qui continua inalterable al seu costat) i li diu: "I don’t know where is my ticket". “Què?”. Després d’esta escanyolida resposta, la rossa aconsegueix fer-li entendre amb gestos que no té tiquet. Ell, aleshores, li diu: “¿dónde vas?”. “I took it in the college...a few stops before”. “¿Al colegio?¿A qué colegio?.”In the college...Cervantes...”.”¿Cervantes?¿Qué colegio es ese? Te digo que a qué parada vas”, insisteix, una mica més alterat. L’altre revisor endevina l’enrenou des de l’altra banda del tramvia i s’aporopa. “Veges, perquè no m’entén. Duc un rato preguntat-li que on va i no ens aclarim”. El nou revisor, calb i amb la mateixa parsimònia que el seu company, es queda pensatiu i li pregunta a l’alemanya: “where ARE you go?”. “Sorry?I took it in the college, in the college”, repeteix ella assenyalant la direcció contrària on es dirigeix el tramvia. “No, si és que no n’hi ha manera...”, diu indignat el primer revisor, amb la màquina dels bitllets a la mà.

De repent, una veu aguda i entretallada, després de molt pensar-s’ho i repensar-s’ho i després de comprovar l’ínfim nivell d’anglés que tenim a aquest país, decideix intervenir en la conversació. “Sorry”, diu dirigint-se a l’alemanya, “where do yo gou?”. Els revisors la miren sorpresos, com si acabara de pronunciar la frase més complexa de la llengua anglesa. “Oh! I don’t know the name of the stop, because I’m here just a few days, but I can show it on a map”. “Ok, so there’s a map”, respon la veueta assenyalant el mapa que queda just al seu costat. “I go here”, marca amb l’índex una parada. “A Pont de fusta? Dos euros veinte”.

València-Palma, Palma-València

És la primera vegada que agafe sola l’avió. Per evitar problemes, isc de casa amb temps de sobra i arribe a l’aeroport dues hores i mitja abans de l’hora d’eixida; comence a pensar que se m’està apegant la maleïda (o beneïda, segons es mire) costum de l’avi d’anar als llocs tres hores abans. Ho duré en els gens. Una vegada a l’aeroport, arrastrant la maleta de mà que duc per tal de no haver de facturar, pregunte ací i allà, compre el periòdic, m’ho mire tot amb temps, agafe la targeta d’embarcament i m’ho torne a mirar tot. A les 12:30 a embarcar. Bé, em queda més d’una hora. Passege, compre xiclets, continue llegint. 12:25; crec que aniré apropant-me a la cua per tal de passar per la màquina vigiladora. No hi ha massa gent, avança amb bastant rapidesa. “Últim avís per als passatgers del vol d’AirEuropa a Palma de Mallorca. Embarquen urgenment”. Merda! Eixe és el meu! Què faig? Em cole? No, que vergonya... Millor m’espere ací, segur que em dona temps. Molt bé Laieta, anem bé. Encara no hem eixit de València i comencen els problemes. “Embarcar” no vol dir “passar per la màquina vigiladora”, sinó pujar a l’avió, saps? Vinga va, per favor, feu-ho ràpid que tinc pressa. Bé, ja em toca a mi. A vorem. “Piiipiiipiiipiii”. “Torne a passar, per favor”. Anem-hi. “Piiipiiipiiipiii”. Perfecte, perfecteeee!! Tocadeta de dalt a baix. “Pot passar”. Uf! Corre, Laia, corre. “Perdone, el vol a Palma?””Aquesta porta, passe”. Bé, ja estic quasi dins. Corredís avant i ja veig la porta de l’avió. Aleluia. Maletes per ací i per allà, entrebancs, i el seient al costat de l’ala. Bé, m’agrada, tinc finestra i a més viatge sola. “Tripulación, preparada para el despegue”. Anem allà! Conforme comença a elevar-se m’entra el riure, i no puc dissimular-ho. És del nerviós i del canguelo. Pensaran que estic loca, però tant em fa. Mira, per allà deu estar Sella; les persones comencen a paréixer formigues, i els vaixells semblen de mentida. Ja estem entre els núvols. En uns minuts, a Palma.

A la tornada decidisc, erròniament, no seguir la costum de l’avi, doncs vaig poder comprovar que no em va servir de res anar-hi tres hores abans. Amb hora i mitja, sobra. 14:15 i ja hi sóc a l’aeroport. Busque les pantalles i un vol que isca a les 15:45 cap a València. Bé, sembla que a aquestes pantalles no hi està. Miraré en aquelles. Tampoc. “Perdone, el vol d’AirEuropa a València?””Però encara no has embarcat?””Mmm..no...no he embarcat. Però no era a les 15:00 l’embarcament?””No, el vol ix a les 14:45, l’embarcament era fa un quart d’hora”. Bé, Laieta, de puta mare. “Escolte, i no puc pujar?No estic encara a temps?Queda mitja hora...”“No, ja hem tancat les portes. El següent vol ix a les 19:30 o demà a les 7 del matí, i són 60 euros més”.

Sort que Mallorca és preciosa i el viatge mereixia tots els entrebancs necessaris per tal de gaudir tant.

Blau

La mirava fixament. Li emanava una calma absoluta. Mai s’havia sentit tan protegit com refugiant-se en aquell creuar de mirades. Era penetrant, com sempre, fixa, constant, segura. Tot i la distància, podia endevinar la grisor tan característica del seu iris quan li pegava el sol de gaidó. Aquell reflex sempre li entristia el blau dels ulls, però li donava un aspecte més interessant que de costum. Això li agradava, i ella ho sabia. Quan veia que començava a gaudir massa amb aquell intercanvi d’esguards, ell es mossegava el llavi inferior. Sabia que només li calia fer aquest petit gest perquè començara a posar-se nerviosa. El primer que delatava el seu nerviosisme era el lleu somriure que se li obria al queix dret, lentament, acompanyat per un petit forat a la galta del mateix costat. Conjuntament, obria sens adonar-se’n els forats del nas varies vegades, fins que el riure del contrincant li advertia que li havia tornat a passar. Aleshores tancava el nas fortament al mateix temps que sospirava amb lentitud, i els pits se li omplien d’aire de mode que feia goig veure’ls. Quan soltava l’aire de nou el cap se li inclinava cap avall, acompanyant el moviment del tòrax, i se li quedava una mirada molt atractiva, d’avall cap amunt, que, acompanyada per un somriure encara amagat, li feia entrar ganes de pegar-li un mos. Ella endevinava aquests pensaments i, aleshores, li retria a canvi un somriure molt més elegant i sincer que li delatava que si volia, podia menjar-se-la. Ell ho comprenia i se li apropava amb tranquil•litat, per por que en qualsevol moment el moviment poguera semblar agressiu i marxés. Avançava el cap poc a poc cap al de la companya, fins que estava tan a prop que quasi podien topar-se amb el nas. Era en aquell moment quan estirava la punta de la llengua per tocar-li els llavis, com a ella li agradava, i se n’adonava que tot allò era només aigua, que la mirada blau que s’imaginava era el color blau marí de les ones, i recordava que els moments de complexitat s’havien esfumat amb l’última lluna.

Moments de calma

Flueixen les paraules. Flueixen com si d’un riu de lletres es tractés la vida. Corren amb facilitat, ixen soles, s’acceleren i cessen de tant en tant, quan els sospirs omplin el buit que hi deixen. Tenen un ritme irregular, com els batecs del meu cor que tu pots sentir. Els pulmons s’inunden d’aire lentament i el teu cap puja i baixa al ritme que ho fa el meu pit. T’acarone els cabells. Els meus dits s’enreden amb els pèls, suaus, nets, escorredissos. I just en el moment en què tu et disposes a tancar els ulls, deixant-te portar per la calma del moment, els meus llavis s’apropen al teu coll, nu, i tornes a la realitat.

1984, la novel·la de l'autoritarisme

Hi ha llibres i llibres. Llibres llargs, curts, intensos. Llibres alegres, fantasiosos, realistes. 1984 és un llibre al qual no li podria atribuir un únic adjectiu. Abans que res és un gran llibre, com ho és el seu autor, George Orwell. Després, és un llibre amb un valor personal afegit. I per últim, és un llibre diferent a tots els llibres que havia llegit fins ara.

1984 va arribar a les meues mans aquest febrer. En ple període d’exàmens em vaig apropar a l’institut per visitar tot allò de l’any passat que he deixat enrere. Entre moltes altres coses, allí em vaig trobar amb els professors que m’han format com a alumna però també com a persona, i amb els quals he aprés més lliçons de la vida que matèria. La veritat és que la connexió de la classe amb el professorat era atípica, però molt agradable. Doncs bé, una d’aquests professors que han marcat en la meua vida és Lola. Lola va ser la nostra tutora el primer any d’institut, quan anàvem més perduts que res, i professora d’Història quasi tots els cursos. A banda, Lola és una persona especial, única, molt seua, però amb qui sempre he tingut certa complicitat. Per a res esperava que aquesta complicitat poguera traduir-se, 4 anys després de conéixer-la, en dos llibres d’un conegut escriptor i periodista: Geroge Orwell, Homenatge a Catalunya i 1984.

No sabia quan els podria començar, a la universitat hi ha moltes coses per llegir i sembla que mai hi ha temps per a lectures complementàries. Però jo sempre el trobe: la veritat és que no puc anar mai sense un llibre en dansa. Fa un mes em vaig decidir a encetar aquesta nova lectura, i em vaig endinsar en l’aventura que ha significat llegir-la. 1984 és la novel•la de la Guerra Freda, de l’autoritarisme, de la falta de llibertat. Reflexa, d’una manera molt peculiar i en gran part imaginària, la societat dels règims dictatorials, on els individus perden totalment l’identitat personal i es rigen, sense dubtar-ho, per les normes que instaura el poder; si no ho fan, el Gran Germà, que tot ho vigila, els farà pagar el seu càstig. Fins i tot amb els sentiments més arrelats pot acabar el Gran Germà.

Quan vaig girar l’última pàgina em va quedar un regust amarg. Últimament em passa amb tots els llibres: esperava un altre final i el que hi havia em va deixar perplexa (segurament de com n’és, de real, i de lo dur que és acceptar que puguen succeir aquestes coses). Vaig decidir que després d’aquest no en llegiria cap altre fins l’estiu, però evidentment no ha pogut ser. Eixa mateixa nit vaig acabar El rayo que no cesa, de Miguel Hernández, i uns dies després arribava a les meues mans una altra novel•la, Els lluitadors, amb qui ara compartisc els dies.

Hi ha llibres i llibres. Llibres que fan tard, llibres amb un fort significat, llibres còmics i llibres sincers. De tots aquest, els que arriben per Sant Jordi sempre són especials.