Carta de records i recordatoris

S’acaben les classes i cessa la meua vida a València durant uns mesos. Tinc ganes de tornar, però la veritat és que ha sigut un any fantàstic i em fa llàstima haver de deixar els companys per un temps; els últims dies al seu costat m’han acabat de confirmar que són gent molt gran. Bé, així ens retrobarem amb més gana. A més, l’any que ve tu i jo ja no estarem porta amb porta; tot i això, alguna cosa em diu que no ens separarem.
Toca fer de nou les maletes i tornar a casa. Quina bogeria haver de recollir i traslladar tot el que hi ha a aquest pis! Mai m’havia adonat de totes les coses que m’havia emportat cap a València. Així que per a poder arreplegar-ho tot, decidisc organitzar-me. Comence per la tauleta de nit. Obric el calaix de dalt i vaig agafant tota la roba interior que trobe allí, entre la qual hi ha algun que altre mitjó foradat que se’n va al fem o algunes bragues que feia exactament deu mesos que no veia. Quan crec que el calaix ja està buit, note al fons un tacte distint al de la tela; sembla un paper. L’agafe, i em sorprenc. Descobrisc la carta que em vas escriure fa uns mesos i que instintivament vaig dipositar allí dins per tindre-la sempre a prop. Recorde, aleshores, que no tot ha sigut sempre tan dolç durant la nostra estància a la ciutat, i rememore alguns dels mals moments. Que estaríem sempre juntes, deies, que passara el que passara ens teníem l’una a l’altra, i això era el més important. També que tenies por que ens distanciàrem tot i dormir porta amb porta, però que, per experiència, suposaves que això no passaria. M’animaves a seguir endavant, a comptar amb tu, a passar dels mals rollos. Recorde també les llàgrimes que vam creuar el dia abans de l’escrit, fruit de l’angoixa que ens produïa estar lluny de casa i sentir-nos encara un poc marejades amb tant de canvi. Però què vols que et diga? Saps que la nostra vida és un canvi constant; sempre ho ha sigut. I al final, ens hem acostumat. O podries tu viure ara amb un seguit de successos monòtons i rutinaris? Segur que no, trobaries a faltar les sorpreses.
Recorde, a més, el moment en què vaig descobrir aquella carta. No sé bé si era de nit o de dia, però tu no estaves a casa i jo acabava d’arribar. Quina sorpresa llegir eixes paraules en un moment com aquell! Sempre m’han calmat les teues paraules. I ara, la retrobada de la carta, arriba en un moment en què potser algú m’havia de recordar totes eixes coses. Com aquell dia, em tornen a caure les llàgrimes.
Reflexione sobre l’any i sobre la nostra relació, i descobrisc que potser hem estat massa lluny tot i tenir-nos tan a prop. L’any que ve, pense, com que no et tindré tan propera, promet buscar-te més i ser més teua. I pensant, em ve al cap un moment de fa un any, a final de curs, mentre reflexionàvem juntes a un bar i prometíem que tot aniria bé, que el curs de la vida no havia sigut fàcil i no ho seria (ja ho sabíem), però que ens mantindríem juntes, encara que fóra mentalment. Doncs ja ho saps, et recorde aquesta promesa. Tin-la present. T’estime.

Estudia en valencià a l'ies Pere Maria Orts i Bosch de Benidorm

Tots aquells que curseu ESO (sobretot la gent de 4t), estudieu a Benidorm i estigueu interessats en estudiar el batxillerat en valencià teniu l'oportunitat de fer-ho a l'ies Pere Maria Orts i Bosch.

Ara mateix, si no m'equivoque, no hi ha cap institut a Benidorm on es curse el batxillerat en valencià. Això es deu a que la demanda de la línia valenciana a aquest poble és ínfima, i encara resulta més insignificant quan la gent que desitja estudiar en aquesta opció està repartida pels distints instituts que hi ha: en cap centre hi ha alumnes suficients per a fer les classes, i no es dóna el vistiplau per a fer un grup de línia, ja que les classes de batxillerat han de ser nombroses. En canvi, si tots els que volen estudiar en valencià anaren al mateix institut, sí que hi hauria prou gent per fer un grup. Ara, l'ies Pere Maria Orts i Bosch dóna l'oportunitat d'aconseguir que açò es complisca; l’únic que hem de fer la resta és promoure que la gent que estudia a Benidorm es matricule a aquest institut, i fer així un grup significatiu perquè aproven la iniciativa.

Sense cap mena de dubte, és important que els alumnes que desitgen estudiar en valencià es matriculen a aquest institut, encara que supose cert sacrifici, com deixar alguns companys i professors o canviar d’institut, perquè l’ambient a les classes de línia és, en general, favorable, i perquè cal demostrar que encara queda algú (i no pocs) interessat en rebre classe en aquesta llengua. A més, el professorat de l’ies Pere Maria està ben preparat i és acollidor, i estic segura que els alumnes que decidisquen anar-hi tindran una bona acceptació entre els companys.

D’altra banda, seria interessant que des dels distints col•lectius que hi ha a Benidorm que es preocupen per aquestes coses (pocs) es fera alguna cosa per promoure aquesta iniciativa o una altra semblant per fomentar l’ús del valencià tant a les escoles com als instituts, doncs l’oferta i l’exigència és cada vegada inferior. Sembla trist haver de fer un cridament amb aquest contingut a aquestes altures, però és necessari.

Animeu-vos! Entre tots hem d’aconseguir que aquells que ho desitgen puguen exercir el seu dret a estudiar en valencià!

Descobrint aquest món cruel

"A Àfrica, on moltes ciutats doblaran la seua població en dues dècades, en aquests moments hi ha ciutats com Nairobi on un 60 per cent de la població viu en suburbis que ocupen un 5 per cent del territori total. Per a entendre aquest fenòmen, pot ser rellevant recordar que un de cada quatre països té lleis que contenen clàusules que impedeixen la propietat del sòl i la suscripció d'hipoteques a les dones; i també assenyalar que, encara que la majoria de pobladors d'aquests suburbis depenen econòmicament de l'economia sumergida, en moltes parts del món, com Índia o Nigèria, sovint a aquests barris hi viuen professors universitaris, estudiants, funcionaris o treballadors del sector privat. Aquests espais abigarrats són també llocs on es produeixen vibrants mescles culturals que resulten en noves formes d'expressió artística i creativitat, com ens mostra la història de la cultura musical del jazz, el blues, el rock, el reggae, el fado o el flamenco".

R. Castelló, Pensar nuestra socieda global.

No sé si aprovaré, però me n'adonde que els moments d'estudi serveixen per a nodrir-se de coneixements i per a sorprendre's. No creia que la qüestió de les dones era tan seriosa: un de cada quatre països... No crec que estudiar-ho servisca per a canviar el món, però almenys algú es conscienciarà de les barbàries que encara existeixen i permetem.