Des de l'habitació sent la pluja. Són més de les dotze de la nit i de repent ha començat a ploure a cànters. Des que m'he alçat que m'ho imaginava, que hui plouria; el cel romania gris de bon matí. Però curiosament no ha caigut cap gota fins que no m'he decidit a gitar-me. I des de l'habitació, sobtada pel soroll potent de l'aigua que toca l'asfalt, he mirat per la finestra. El cel té un color ataronjat atípic. Contradictòriament és fosc però té color. He baixat la vista tot repassant els edificis que em queden enfront, i més avall encara he vist les senyeres amb franja blava que onegen ja pels carrers amb motiu de la proximitat de les Falles un tant humides. A més, efectes òptics, he pogut observar com raja l'aigua per davant d'elles, i adonar-me'n que plou bé.
De sobte algú m'ha preguntat 'T'agrada la pluja?'. 'M'agrada la pluja?', m'he qüestionat a mi mateixa. Doncs no sé si m'agrada, però m'inspira. La pluja mai em deixa indiferent: uns dies m'encanta vore com corre l'aigua pels carrers des de la finestra, altres odie portar els camals dels texans mullats fins als genolls, altres m'encanta sentir com corren les gotes pel meu cabell cap a la cara i altres odie que la pluja fota els bons plans. Siga com siga, la pluja sempre em remou l'estómac i em provoca sensacions poc convencionals. És per això que la respecte tant i li ret, de tant en tant, un petit homenatge.
Darrerament plou esporàdicament, i això em desconcerta però m'agrada. Resulta realment imprevisible saber quan es posarà a ploure. De la mateixa manera fan vint-i-cinc graus i al dia següent dotze, que ix un sol brillant i per la nit cau la marimorena. Coses del canvi climàtic? No sé. L'altre dia ja plovia, quan anàvem l'equip periodístic pel centre de València, càmera en mà, en busca de la crònica perduda. I l'aigua, en aquell moment, no em feia precisament cap favor, però era tot tan imprevisible que arribava a tindre el seu punt graciós. Perquè si alguna cosa té la pluja és que trenca les rutines, modifica els camins naturals i en fa inventar de nous. I això, tan similar a la meua vida, és per a mi sempre grat.
Des de l'habitació sent la pluja. Aquesta vegada, però, no en puc notar l'olor que tant m'agrada.
Si fóra religiós et diria una cosa tan criptica com "Els camins del Senyor són inescrutables", però com a simple mortal només puc dir-te que la vida són dos dies i que per una volta estic d'acord amb el clero, no sabem on i com estarem demà, així que només ens queda modificar rutines i seguir inventant nous camins cada dia. I mirar endavant, sempre. I somriure al que vinga.
ResponEliminaLa pluja et pot crear bons moments si saps gestionar-la. Com estar a València i tindre ganes de tornar al poble i viceversa, si tarda en ploure ho trobe a faltar, i si s'allarga molt em muic per vore un raig de sol.
ResponEliminaEls camals mullats vénen acompanyats d'estufa, manta, dutxa calenta. Una cita fastidiada pot portar-te a una bona conversa amb un café. És el canvi de plans, quan és imprevisible, el que ens fastidia. Si la gestionem bé, però, ens pot portar bons moments.
Ara bé, la sensació d'estar a casa calentet escoltant com plou a l'exterior, és una de les millors. I si pots estar al llit, nu, tot tapat i amb certa persona, molt millor.
De vegades trencar les rutines és el millor que hi ha, a banda de necessari.
Lo más especial de la lluvia es ese carácter sorpresivo que la caracteriza. No se hacen planes pensando en la lluvia, no se cambian o se fastidian porque repentinamente se abra el cielo y pique el sol. ¿Qué significa el buen tiempo? ¿Qué legitimidad tenía el que así lo postulara para hacerlo?
ResponEliminaLaia, et llig totes les setmanes i els teus escrits sempre hem donen un saboret dolçet, hem fan reflexionar i no hem deixen indiferent. Ànim i a continuar am l'ofici.
ResponEliminaM'alegre que t'agrade el que escric i que et transmeta bones sensacions, tot i que no sé qui eres...hehe.
ResponEliminaL'anònim és Macià (Bolulla) jaja que no se perque no hem deixa posar el nick. Espere que et vaja bé.
ResponEliminaEi Macià! M'alegre molt que em lliges! A vore si ens veiem prompte per la comarca :) Una abraçada
ResponElimina