diumenge, 10 d’octubre del 2010

Pudor

Fa pudor. Olor a pluja, diu el meu company Francesc recentment arribat de Tarragona. Aquesta no és l’olor que fa la pluja, per a mi, li explique; quan vaig decidir identificar el meu bloc amb aquesta olor no vaig pensar per a res en la pudor que sent ara mateix. El que passa és que tu vas pensar en la bona olor que deixa la pluja, Laia, en l’olor a terra banyada, en l’olor dels arbres humits, però la pluja també fa pudor.

Té raó. La pluja també fa pudor. I encara més a València. València, últimament, em fa una mescla d’olors incompatibles en les quals sol predominar-hi la pudor. Pudor a intolerància, pudor a violència, pudor a repressió, pudor a por, pudor a dretes...Tot això, cal dir-ho, compensada per la ínfima bona olor a lluita, a moviment estudiantil, a democràcia, a llibertat, a una companyonia que em resulta cada vegada més forta i necessària en aquesta modesta ciutat.

Només han caigut quatre gotes, i ja fa pudor. On està l’olor a humit que sentia des del balcó de ma casa quan vaig iniciar aquesta llibreta virtual? Potser des de Sella la pluja té una altra olor...Hui, l’olor característica de l’aigua celestial ha quedat podrida per la policia que es dedica a protegir-nos –mateixa policia que va carregar contra nosaltres fa una setmana- i a la qual m’entren ganes de destinar mirades assassines una vegada més. Ingènua jo, que em peguen i intente tornar-los-la amb una mirada assassina. Sóc pacífica, què vols. Ha quedat també podrida, l’olor, pel seguit de nazis i cap rapats que ens esperen al Parterre onejant una bandera blavera. Sent, ara, l’olor a por de nou, però les gràcies d’un company gran i tendre em fan somriure i apretar les dents una vegada més. Arribarem al final del carrer, llegirem un manifest i escoltarem la muixeranga com si de la melodia més perfecta es tractés, i somniarem que València fa millor olor, ara que ja no cau cap gota; però això només serà un somni, la pudor està incrustada i cal rascar massa fort per llevar-la.

Una de dos: o no plou més –pràcticament impossible en aquesta tardor en què entrem- o fem alguna cosa per llevar-nos aquesta pudor a podrit.

4 comentaris:

  1. Si que fa pudor si. Pudor a feixisme i repressio.
    No deixes mai que la por supere l'anim de lluita i de llibertat que tens Laieta. M'agradaria estar al teu costat quan et trobes en aquestes situacions.... poderte tirar una ma... i sincerament patixc moltissim per tu. Pero tinc que reconeixer que estic ben orgullos de tindre una germaneta tant valenta com tu. No canvies mai!

    ResponElimina
  2. Queda poca gente con la pituitaria sensible; hay muchos que no huelen o se tapan la nariz para no hacerlo y que no percibir el olor a mierda, a verguenza, a odio, a miedo... Y en la tele y en Mestalla se reparten ambientadores...

    ResponElimina
  3. Això és el que volen, que se'ns lleven les ganes de seguir lluitant, però ben al contrari, a mi m'ha servit per a reafermar-me. De totes maneres, cal anar amb compte. Gràcies tete, sé que estàs ahi.

    Quina raó tens, Peru...Això dels ambientadors, boníssim.

    ResponElimina
  4. Laia, esta societat està tornant-se cada vegada més rància i fatxorra.

    ResponElimina