dimarts, 18 de gener de 2011

M'agraden els diumenges


M'agrada alçar-me matí i aprofitar el dia. Despertar-me amb la teua veu i aclarir la meua abans d'agafar el telèfon per fer-te creure que ja no dormia. Caminar tranquil·lament i, al quiosc del cantó, comprar el periòdic. Cagar-me en el preu d'aquest, també m'agrada. M'agrada posar-me el periòdic baix del braç i avançar cap a la biblioteca, i ocupar un lloc que tinc reservat des de les huit del matí. I una vegada asseguda, m'agrada llegir el llibre que porte en dansa en lloc de dedicar-me a estudiar les assignatures que toquen. M'agrada tornar a casa a migdia i fer-me un bon dinar, com els de sempre. I dinar amb vosaltres, totes juntes, a la tauleta on quasi no cabem. M'agrada, també, que estiguem totes al pis, cadascuna a la seua habitació, però amb eixa sensació de tindre la casa plena i ocupada. I des de la finestra, vigilar el carrer de Vicent Saragossà i el de Nosequè Tramoyeres, del qual després de passar per ell dia rere dia durant quatre mesos encara no em sé el nom. També veure els xiquets que els caps de setmana fan esport a l'escola de la vorera d'enfront.


M'agrada tindre la sensació de tindre molt de temps i no saber com aprofitar-lo. La necessitat d'eixir de casa per prendre l'aire, de sentir-me lliure i viva. M'agrada dutxar-me per les vesprades, poc després de dinar, i sentir-me neta, i també m'agrada eixa curiosa mania de no eixugar-me els cabells del tot, i quan passa una hora, cagar-me en tot per no haver-ho fet perquè la humitat m'ha deixat una melena desastrosa. Però en el fons, m'agrada la meua melena despentinada. Agafar la bici i córrer solitària en direcció al centre de València. Observar les torres de Serrans i travessar nous carrerons per arribar fins a la Plaça de la Verge. Entrar a missa i curiosejar, endevinar el pensament dels que l'escolten i descobrir l'arquitectura i l'escultura que allà s'amaga. M'agraden els estrangers curiosos que hi entren a les esglésies a veure què hi ha allà. També les dones devotes que tiren diners als ciris.


M'agrada seguir endavant i, tornant a alterar el recorregut habitual, arribar a l'Octubre i sentir un concert de jazz. Descobrir-me tota sola a una sala escoltant la música que he mamat a casa, m'agrada i em sorprén. I asseguda allà, observar la resta d'assistents i imaginar les seues vides. Escoltar els músics, parar l'orella per entendre l'anglés del francés que hi toca. M'encanta veure a l'home negre del contrabaix ballant amb ell mentre hi improvisa, alhora que fa sorolls amb la boca. I de retorn a casa, m'agrada imaginar noves sendes i endevinar quina serà la direcció que he d'agafar cada vegada que arriba un encreuament de carreró i carreró. I al remat, equivocar-me i agafar la direcció contrària, i aparéixer de nou on ja havia estat, i tindre por per travessar tota sola els carrerons més estrets del centre de València. Arribar a casa i olorar l'ambient d'estudi que es respira, visitar les vostres habitacions que tant enveje. Sopar tranquil·la i acabar al Glop bevent una cervesa, perdent una partida d'escacs i arreglant el món amb quatre arguments inconformistes.

Perquè al remat, m'agraden els diumenges.

5 comentaris:

  1. Me encanta esta entrada :)

    Jo sent el mateix però d'una manera un poc diferent. Els diumenges és el dia en el que pots aprofitar el temps i a la mateixa vegada por perdre-lo. M'encanten es berenars del diumenges i les pelis de mig dia.

    Un beset Laia! ^^

    ResponElimina
  2. aaii, dues coses! jaja molt guapo s'extracte de s'entrada anterior :) i ben interessant aquesta! sa primera foto ja serveix per imaginar-ho tot, i ho expliques amb tant detall que de veres que t'he vist jaja comprant es diari, amb es cabells xops, a s'ambient d'estudi des pis..! ara entenc per què no mos veiem per sa biblio! jaja No sé si estudiar avui a casa, "cadascuna a la seua habitació, però amb eixa sensació de tindre la casa plena i ocupada"... és que és cert que és molt agradable, ara m'has fet dubtar :p

    ResponElimina
  3. I quanta felicitat es despren d'esta entrada.

    ( I m'agrada, i a l'hora m'alegra també, que estigueu tan be)

    ResponElimina
  4. Fantàstica entrada.

    Fas enveja amb un dia tan ple com eixe. I saps per què? Perque encara que no ho dius, ets tu el centre de l'univers, del teu univers. Una sensació que no es pot sentir normalment, pero que mola.

    A mí també m'agradarien els diumenges així, i és possible que, des d'on estic ara, en puga trobar algun de paregut.

    ResponElimina
  5. A mi tambe m'agrada... m'agrada com escrius, m'agrada com et sents... m'agrada que sigues feliç.Petonets.
    El tete... jjajaj

    ResponElimina