dijous, 31 de març del 2011

Organitzem una resposta per a salvar la televisió pública

Som al Congrés de Periodisme i Periodistes Valencians en Democràcia. És ja el quart dia que, després de matinar, fer consell de redacció i repartir-nos els articles i faenes que cal fer durant el dia, ens asseiem a la Sala Sanchis Guarner a escoltar uns ponents rere altres. Potser amb ànsia que algú puge i ens pinte el futur de color de rosa (cosa que encara no ha passat), potser amb l'esperança que algun periodista radical critique el sistema actual i ens propose de fer una revolució allí mateix. Siga com siga, agafem lloc i engeguem l'ordinador: si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquest congrés ha sigut per la presència a la xarxa.

Són les 12:30 i toca debat sobre la televisió pública: l'autonòmica i l'estatal. La major part del temps, entre ponents i públic, es dedica a parlar de RTVV, com era d'esperar. A la taula seuen dos treballadores de l'empresa pública, Anna Senent i Lola Bañón, que alhora són professores de la Universitat de València. Potser és perquè treballen a la televisió, però les dues dones tenen una elocució perfecta que eclipsa els parlaments del moderador i el representat de TVE. A més, donada la seua relació amb Canal 9, el debat es concentra en elles. Les preguntes del públic, llevat alguna excepció, es dirigeixen a elles dues; amb especial claredat, sobretot Bañón, responen les qüestions que es plantegen.

Entre uns i altres, destacant la intervenció del sociòleg Rafa Xambó des del públic, construïm una argumentació quasi perfecta contra la mala gestió de Canal 9, criticant els seus continguts així com la seua manera de treballar. Que és un model de televisió pública caduc i insostenible, ho tenim tots clar. Que està al servei del poder polític, ara mateix del Partit Popular però també del socialista fa uns anys, també. Que es controla la informació i no hi ha llibertat, més encara. Que no volem que amb els nostres diners es pague això i que des dels mitjans s'enganye la població, ho donem per suposat. “Canal 9 és un producte altament tòxic i insultant a la intel·ligència. És la pitjor televisió pública de la Unió Europea”, sentencia Xambó des del seient que ha ocupat durant aquests quatre dies. Després, tot l'auditori li aplaudeix. “Canal 9 és una televisió que enganya els valencians”, reitera Ximo Clemente, president de la Unió de Periodistes. Més aplaudiments. “Quin futur ens espera als estudiants valencians volem treballar a la nostra terra, però per res del món volem acabar a Canal 9?”, pregunta una alumna de Periodisme mentre la resta li mostren el seu recolzament fent més soroll encara amb les mans. Des de la taula, Anna Senent i Lola Bañón van tornant-se les respostes, la segona més clara i crítica que la primera, cal destacar.

Tots aplaudim. Tots ho sabem tot, i tots ho pensem. Com bé ens recorda Bañón, que en algun moment sembla sentir-se atacada, el telèfon de Canal 9 està obert a totes hores i no rep massa cridades. “És increïble la passivitat de la societat valenciana davant un comportament tan antidemocràtic”, dirà Juli Esteve, qui era director d'InfoTV, hores més tard a la mateixa taula. Doncs no, jo tampoc l'entenc. Per què no organitzem una resposta? Per què no ens quedem tots tancats a aquesta sala fins que trobem la solució a aquesta enorme corrupció que patim els valencians als mitjans de comunicació, entre altres? Sí, com a la Revolució Francesa. Ells ho van aconseguir, per què no anàvem a poder nosaltres? Si fóra suficientment atrevida m'alçaria i ho diria. Però no ho sóc i no ho faré. Perquè ni jo ni ningú dels allà presents sabem què és el que s'ha de fer, quina és la resposta. O si més no això és el que donem a entendre quan, després d'encoratjar-nos i dir quatre paraules crítiques i fer quatre aplaudiments als més atrevits, eixim de la sala i acotem el cap. Continuem com si res no haguera passat, com si el que hem parlat no fóra tant important, i esperem que passen les hores per tornar a asseure'ns de nou a aquells còmodes seients, des d'on tot és més fàcil que al carrer. “I ara què toca, criticar les concessions de la TDT? Anem allà, pot estar interessant”.

7 comentaris:

  1. M'has deixat esglaiada, quanta raó¡...Que ràbia no ser Déu.

    ResponElimina
  2. Sí que hi han periodistes organitzats i que fan feina. Entenc la impotència, però caldria buscar la manera. No sóc de la vostra carrera, però pel que conec hi ha prou inquietuds entre la gent.

    El com? Si no seieu a parlar-ho no es farà. No sé si una revolució és factible, o cal començar amb altra cosa, però segur que idees no vos en falten. Si vols en parlem, no només vos afecta als de periodisme, ens afecta a tota la societat.

    I com deien els kortatu, sempre ens queda molestar.

    ResponElimina
  3. En la concentració d'Alacant per TV3 Xavi Castillo (que hi llegí el manifest) donà la millor solució (i la més efectiva i contundent) per acabar amb la manipulació dels mitjans de comunicació al País Valencià. Però no esperes que t'ho explique per ací... quedaria massa barroer. Només et diré que tenia a veure amb Babalà.

    ResponElimina
  4. Marc, està clar que els periodistes podem tindre moltes idees, però no som només nosaltres els que hem d'organitzar una resposta, ni molt menys. Parlem-ho tots, anem més enllà de blogs i crítiques buides de contingut com puga ser aquesta. Mobilitzem la gent, que ja està bé.

    Josep, un altre dia Xavi Castillo va proposar anar, tirar-li una corda a la torre de Canal 9 i estirar fins que caiguera, en pla guerra medieval. No sé per on anirà això de Babalà, però segur que és igual o més bona.

    ResponElimina
  5. Molt bona crónica sobre allò que va passar. Va ser una de les ponències que més em va agradar per la sinceritat del públic, que no va donar tregüa als ponents. Si s'organitza alguna cosa, estic disposta!

    ResponElimina
  6. La solució està en que el PP perga les eleccions i es faça una remodelació a fons de l'ent RTVV, més o menys com s'ha fet amb RTVE després de l'inefable època d'Aznar. Crec que és una de les millors coses qe ha fet este govern..
    En fi, que el PP perga les eleccions. Si les torna a guanyar aleshores la fòrmula funciona i seguirem igual o pitjor
    Un lector.

    ResponElimina
  7. "Anònim", t'esperes cap altra cosa? Deixem-nos de vore les eleccions a curt termini. Treballem-nos el carrer i preparem projectes a llarg termini. El dia de demà no solucionem res, això està clar. Torna a guanyar el PP, està claríssim. O mirem alguna cosa pel demà de demà o estem fregits.

    Laia, ja saps amb quina gent comptes per anar tirant. Per part nostra ens teniu a la vostra disposició. Quedem, organitzem-ho. Si canviem alguna cosa o no, no depèn només de nosaltres, però com em va dir una vegada mon pare "ningú podrà dir que ningú va fer res per impedir-ho".

    ResponElimina