...por mujer

Quizá te busquen porque naciste, quizá te midan por ser mujer.
Quizá te acosen porque creciste, quizá te odien por mujer.
Pero no dejes de ser la niña que abraza todo lo que hay en sí.
Pero no dejes de ver el mundo como espacio por compartir.
Quizá te insulten, quizá no nazcas, quizá te anulen por mujer.
Quizá no llegues a ser tú misma, quizá te empujen por mujer.
Pero no dejes de ser la niña que abraza todo lo que hay en sí.
Pero no dejes de ver el mundo como un espacio por compartir.

Pedro Guerra

Hem fet el mal, hem comés el pecat, hem menjat de la poma. Hem passat la frontera de la formalitat i la perfecció i ens hem deixat portar pel desig, hem mossegat la poma. Hem aprés la diferència entre el bé i el mal, i ens hem decantat per aquest últim, conscientment, perquè, sí, nosaltres també coneixem la malesa. I per tal que no aconseguírem més saviesa i no ens lliuràrem a la immortalitat, ens han desterrat. Pel simple fet d’haver-nos lliurat al desig, ens han destinat a sentir-nos inferiors als homes, o a ells a experimentar la sensació de superioritat. I ens han destinat a patir dolor quan parim. “Meravellós dolor”, diuen les mares.


Som part d’una costella, quin art arribar a aconseguir les formes tan belles que ens conformen partint d’un os tan lleig com és aquest. Som Lilith i Eva a la vegada, dos dones valentes en un mateix cos. Som la Calipso que reté a Ulisses. Som el plaer, som la luxúria i la bellesa, som l’enveja, i cadascun dels set pecats capitals. Però, per damunt de tot, som un SOMRIURE unit aliè a tota religió. Encara sort.