València-Palma, Palma-València

És la primera vegada que agafe sola l’avió. Per evitar problemes, isc de casa amb temps de sobra i arribe a l’aeroport dues hores i mitja abans de l’hora d’eixida; comence a pensar que se m’està apegant la maleïda (o beneïda, segons es mire) costum de l’avi d’anar als llocs tres hores abans. Ho duré en els gens. Una vegada a l’aeroport, arrastrant la maleta de mà que duc per tal de no haver de facturar, pregunte ací i allà, compre el periòdic, m’ho mire tot amb temps, agafe la targeta d’embarcament i m’ho torne a mirar tot. A les 12:30 a embarcar. Bé, em queda més d’una hora. Passege, compre xiclets, continue llegint. 12:25; crec que aniré apropant-me a la cua per tal de passar per la màquina vigiladora. No hi ha massa gent, avança amb bastant rapidesa. “Últim avís per als passatgers del vol d’AirEuropa a Palma de Mallorca. Embarquen urgenment”. Merda! Eixe és el meu! Què faig? Em cole? No, que vergonya... Millor m’espere ací, segur que em dona temps. Molt bé Laieta, anem bé. Encara no hem eixit de València i comencen els problemes. “Embarcar” no vol dir “passar per la màquina vigiladora”, sinó pujar a l’avió, saps? Vinga va, per favor, feu-ho ràpid que tinc pressa. Bé, ja em toca a mi. A vorem. “Piiipiiipiiipiii”. “Torne a passar, per favor”. Anem-hi. “Piiipiiipiiipiii”. Perfecte, perfecteeee!! Tocadeta de dalt a baix. “Pot passar”. Uf! Corre, Laia, corre. “Perdone, el vol a Palma?””Aquesta porta, passe”. Bé, ja estic quasi dins. Corredís avant i ja veig la porta de l’avió. Aleluia. Maletes per ací i per allà, entrebancs, i el seient al costat de l’ala. Bé, m’agrada, tinc finestra i a més viatge sola. “Tripulación, preparada para el despegue”. Anem allà! Conforme comença a elevar-se m’entra el riure, i no puc dissimular-ho. És del nerviós i del canguelo. Pensaran que estic loca, però tant em fa. Mira, per allà deu estar Sella; les persones comencen a paréixer formigues, i els vaixells semblen de mentida. Ja estem entre els núvols. En uns minuts, a Palma.

A la tornada decidisc, erròniament, no seguir la costum de l’avi, doncs vaig poder comprovar que no em va servir de res anar-hi tres hores abans. Amb hora i mitja, sobra. 14:15 i ja hi sóc a l’aeroport. Busque les pantalles i un vol que isca a les 15:45 cap a València. Bé, sembla que a aquestes pantalles no hi està. Miraré en aquelles. Tampoc. “Perdone, el vol d’AirEuropa a València?””Però encara no has embarcat?””Mmm..no...no he embarcat. Però no era a les 15:00 l’embarcament?””No, el vol ix a les 14:45, l’embarcament era fa un quart d’hora”. Bé, Laieta, de puta mare. “Escolte, i no puc pujar?No estic encara a temps?Queda mitja hora...”“No, ja hem tancat les portes. El següent vol ix a les 19:30 o demà a les 7 del matí, i són 60 euros més”.

Sort que Mallorca és preciosa i el viatge mereixia tots els entrebancs necessaris per tal de gaudir tant.