Professionals valencians del sector de la informació presentaven ahir un llibre titulat “El ecosistema comunicativo valenciano”, que tracta sobre el panorama comunicatiu al País Valencià i analitza les carències i necessitats que aquest té. Després d’algunes recomanacions, picada per la curiositat i condicionada pel fet que molts professors de Periodisme la Universitat de València han participat en aquest llibre, vaig decidir anar-hi. Gran sorpresa la meua quan a l’arribar allà amb la meua companya Mónica vaig descobrir que érem les úniques alumnes de tota la Universitat i que l’assistència general a l’acte era ínfima. Creia que aquestes coses tenien més d’èxit.
1. Hi ha una necessitat total de mobilitzar la població valenciana i de crear una consciència crítica que li permeta analitzar la situació comunicativa i política del País Valencià i deixar de banda el passotisme que la caracteritza darrerament.
2. Canal9 és una televisió autonòmica vergonyosa, tots ho sabem, però el que hauríem de fer en lloc d’alienar-nos d’ella i fer com si no tinguera res a veure amb nosaltres és intentar canviar-la i fer-la així més nostra.
3. El tipus d’identitat valenciana que construeixen la majoria dels mitjans és discriminatòria i margina alguns projectes indentitaris del País Valencià i la seua cultura. A la web, aquests recursos identitaris tenen més cabuda; cal fer que la tinguen també a la resta de mitjans, on els aspectes valencians que es donen a conéixer són sempre relacionats amb els valencians espanyolistes, les Falles i els grans esdeveniments de la València central, tot i deixant de banda altres rols molt destacables dels valencians. Els mitjans valencians són secessionistes i provoquen la disglòssia comunicativa.
4. Només el 9% de la població llig premsa en valencià; un 3% escolta la ràdio en valencià.
5. RTVV no funciona per a res com a motor de la normalització lingüística, un dels motius pels quals suposadament es va crear. Ben al contrari, el que fa és empitjorar el panorama lingüístic.
6. El Govern del País Valencià és el que menys fons destina al foment de la llengua pròpia als mitjans de comunicació.
Després que els professors i autors del llibre exposaren aquests i altres arguments, Ximo Clemente explicà que la feina de periodista no està actualment en un bon moment, que hi ha molt d’atur i que no és fàcil treballar a una redacció. Andrés Boix, professor de Dret Administrariu, per la seua banda, va recordar a Ximo que els periodistes haurien de fer una major tasca investigadora de la que fan i que són ells els que tenen un paper molt important a l’hora de crear la consciència crítica de la qual anteriorment s’havia parlat. El president de la Unió de Periodistes va assegurar que no és fàcil obrir investigacions des de la posició dels professionals de ls informació i que aquesta tampoc és essencialment la seua feina.
Des de la posició d’una estudiant de Periodisme com sóc jo, la conclusió que n’extrac de tot el que es va dir ahir és que, com diu Andrés, és necessari que els periodistes ens formem bé i ens preocupem per traure a la llum tota mena d’irregularitats que es porten a terme actualment, en el nostre cas al País Valencià, tant al món de la política com al de la comunicació. Als professors que parlaren ahir els diria que ells tenen també un gran paper a l’hora de formar eixa consciència crítica i a l’hora de mitigar el passotisme valencià, ja que és a les aules on es reuneixen els joves que poden canviar el panorama actual en un futur. A banda, també haurien de donar a conéixer la trista situació del sistema comunicatiu valencià en l’actualitat, perquè tot i que molts ja ho sabem i que tots els que han participat en el llibre potser han donat per suposat que tothom coneix les irregularitats i falta de serietat dels nostres mitjans, la meua percepció com a estudiant és que hi ha molts joves que ho desconeixen i que hi ha molts professors que no s’atreveixen a dir la veritat clarament a les classes.
CENSURA PASIVA
ResponEliminaAixo no es tan sols voler i au!!
ResponEliminaQui te que canviar el Canal9? Jo teu dic; ningu!!
La majoria de la poblacio esta contenta amb el que te i trobe que la gent que podria canviar una mica les coses preferix omplirse la butjaca i callar.
La situacio del Pais es lamentable pero lo dels mitjans de comunicacio es denunciable....
Pero qui s'han pensat que som?????
Sincerament, no sé el que s'han pensat que som, però el que sí sé és que si ens tracten així és perquè hem deixat que ho facen. Històricament els valencians hem estat "mansets com un gosset", hem viscut sempre amb un sentiment d'inferioritat irracional que ens ha sotmés a la voluntat dels organismes de poder. Al capdavall, els mitjans de comunicació són un producte comercial més, com ho poden ser les noves tecnologies o, fins i tot, els productes de neteja. Per això, el model comunicatiu depén de les necessitats i de les exigències dels consumidors, és a dir, de la societat en general. Si hem creat una societat passiva en què es prioritza sobretot el benestar, la comoditat i el no calfar-se el cap, tindrem uns mitjans de comunicació mediocres i fonamentats en la manipulació. A la gent no li interessa parar-se a pensar, perquè els polítics ja s'encarreguen de pensar per nosaltres. No pretenguem, doncs, crear uns mecanismes de difusió de la informació que siguen crítics si nosaltres no ho som.
ResponEliminaJosep
Ostres, no sembla que hagen descobert res que qualsevol persona mitjanament critica amb la situació que vivim al nostre pais haja vist... o acàs, Laia, tu no ho havies pensat ja alguna vegada?
ResponEliminaI si, la pena de tots aquest actes es que "sempre van als mateixos"...i, mai cap polític... (perque serà?)
Muchas gracias por asistir. La verdad es que lo común, por desgracia, es que este tipo de actos tengan muy poco público. Cada vez hay más oferta de actividades, la gente está menos dispuesta a moverse y es más difícil convocar un público amplio. Con lo que tiene más mérito que os recorrierais media Valencia para llegar a Vara de Quart, gracias!
ResponEliminaSobre lo que comentáis, es verdad que tendemos a conformarnos con lo que tenemos. Y en el caso de Canal 9, como hace tanto, tanto tiempo que sus contenidos son vergonzosos desde muchos puntos de vista, parece que casi todo el mundo ha acabado asumiendo que "esto es lo que hay", consolándonos incluso con factores como el hundimiento de la audiencia (del 15% al 5% en apenas tres años). Pero es una ocasión perdida, sin duda. Igual que las concesiones de TDT, la "madrileñización" de los medios valencianos y su integración en plataformas de ámbito nacional (que han tardado muy poco en hincharse a despedir gente, desperdiciando capital humano a raudales,...).
Personalmente, no sé decir si soy pesimista u optimista. Creo que mi optimismo se centra en los nuevos medios, menos controlados, incluso menos controlables, por el poder. Veremos
Un cordial saludo (y perdón por el rollo / intromisión)
Si, Àngels, està clar que jo i la majoria de nosaltres ja havíem pensat alguna vegada (fins i tot moltes en el meu cas, que estudie per a treballar en aquest sector) que la situació dels mitjans de comunicació valencians és insostenible, però no em sembla malament que es facen llibres i xarrades on aquest tema es pose sobre la taula. Ara, el que sí que és cert és que no hauria de quedar ahi, i que aquells que denuncien la situació actual tant des d'un llibre com des de sa casa, s'haurien de mobilitzar més activament per demostrar la seua disconformitat. Eixa passivitat i conformisme de què parlen Josep i Guillermo és totalment certa.
ResponEliminaGuillermo, no ens has d'agrair res. Gràcies a vosaltres per portar a terme projectes així, va ser tot un plaer poder anar-hi. A més, casualment la setmana passada vaig acabar el llibre de Xambó, "Comunicació, política i societat: el cas valencià", que tracta un tema molt semblant, i me n'he adonat que m'interessa tot això. Potser tens raó i és als nou mitjants on ens podem trobar millores en eixe sentit, però això no lleva que hagem de descuidar els mitjans convencionals (pense jo).