Últimament no tinc massa temps per escriure, però no puc evitar fer aquest petit incís que m'ha vingut al cap mentre llegia els apunts d'Història de la Comunicació:
"A la cultura oral primària, es considera que el coneixement és preciós. La societat respecta molt -molt- aquells vells savis que s'especialitzen en conservar-lo"
Com han canviat els temps i com estan canviant encara. Dubte tant que quan la meua generació arribe a vella es respecte molt -molt- els vells savis que s'encarreguen de conservar els coneixements...
Jo no ho dubte. Per a mi és evident. Les noves generacions (les nostres) mai no podran respectar aquests vells savis, perquè han mort. Han sigut substituïts per les noves tecnologies, que permeten sistematitzar i transmetre el coneixement de forma immediata.
ResponEliminaAvui dia no interessa tant el què, interessa més el com. Hem sacrificat el coneixement i el contingut per la forma i la imatge.
Què hi farem? A èpoques noves, formes de comunicació noves...
mientras queden (y me gustaria estar dentro de ese grupo) filósofos en su sentido etimológico no podran morir. pero si que es cierto que el borreguismo intelectual esta pisoteando a estos vells savis. Ahora que estopy estudiando a Platón en historia del pensamiento político, ojalá (no quiero con esto parecer alguien alieno a la humildad) podamos construir una democracia con algun toque de elitismo intelectual que consiga con el tiempo ser un todos intelectual
ResponEliminaOjalá, pero observando a los jóvenes, a los que formaran el futuro, incluso a los jóvenes universitarios que en teoría son los que pueden formar esa élite intelectual, lo veo una utopía. Es triste...
ResponEliminaLa "vara de medir" ha canviat i ara interessen les coses materials i útils. En eixe món, vells i coneixements no interessen per a res.
ResponEliminaPerò, tú, jo i alguns quants més encara reconeixem eixe valor i mantindrem la flameta esperant moments millors...