Gestos i Paraules

“Si el llenguatge li fou donat a l’home per amagar els seus pensaments, el propòsit dels gestos va ser revelar-lo”, John Napier.

Les paraules tenen un poder immens, inimaginable. Amb elles podem dominar i modificar la realitat, fer creure la falsetat, variar el present, tractar de canviar el passat i construir el futur; les paraules ens presenten un ventall de possibilitats enorme, i nosaltres triem l’ús que en fem d’elles. Els gestos, en canvi, no sempre els podem controlar. Si les paraules són les nostres aliades, els gestos són els nostres enemics: ens delaten, ens fan quedar en evidència, no ens permeten controlar la realitat a la nostra manera. És fàcil dominar l’art del llenguatge i, per contra, ben difícil controlar l’art de la gestualitat.

Tot i les contrarietats entre ambdós, llenguatge i gestos conformen un sol sistema, i és inconcebible un sense l’altre. En els moments en què es fa necessària la comunicació, s’uneixen al màxim per tractar d’expressa allò que es vol transmetre de la millor manera possible. Anit era impressionant descobrir i analitzar una situació de comunicació entre una gran massa de gent i un (bé, quatre o cinc) músic (cantant). Gestos, paraules i altres que no formen part del sistema es disparaven amb la màxima potència possible cap a un únic objectiu, ben menut enmig d’aquella grandiositat: Macaco. És sorprenent com les paraules musicades (i de vegades sense musicar) i els gestos d’un humà poden moure i emocionar tanta gent.

Nomenar també que tot i que Sva-ters no van moure tanta gent, van estar genials. Jo, personalment, em quede amb ells.