La última vez

Bésame, bésame mucho, como si fuera esta noche la última vez…

Sabia que era l’última vegada que es trobarien, i per això era la més especial de totes. Aquella nit escriurien junts el punt i final de la novel•la que havien començat a narrar feia tants anys. Com tot bon relat, constava d’un pròleg, un inici i un nus ben embolicat. Havien patit mil i una aventures, unes molt entretingudes, altres tristes, altres ben romàntiques i altres totalment desesperants; però havia arribat l’hora d’escriure el desenllaç, o com a mínim el final de la primera part de la seua història. Els dos ho sabien, però ningú ho comentava. Pretenien viure aquella nit com la primera de totes, i alhora com l’última, aprofitant cada moment, retenint cada instant, recorrent cada part de la pell aliena com si l’hagueren de memoritzar per sempre, sostenint cada mirada penetrant amb força per no deixar eixir de l’iris mai aquella visió, cuidant cada paraula per produir en l’altre un efecte aterrador, movent-se amb la major lentitud possible per allargar la trobada al màxim...

...piensa que tal vez mañana yo ya estaré lejos, muy lejos de aquí.