dilluns, 12 d’octubre de 2009

Agora: admiració, defraudi i odi

M’eriçone quan recorde l’última escena de la pel·lícula i més encara quan sent de nou a la meua ment l’encertat comentari del meu company de butaca: "això també ho fan ara".

Després de veure “Agora”, l’última pel·lícula d’Amenábar, em venen mil i un pensaments al cap, però em quede, sobretot, amb tres d’ells.

El primer de tots, és d’admiració: admire que l’any 355 hi haguera una dona filòsofa, Hipàtia, amb una gran capacitat d’aprenentatge i de transmissió que buscara solucions als problemes de les teories cosmològiques i tractara de difondre ideals tan humans com la igualtat, la solidaritat o l’amor per la saviesa, ideals moltes vegades oblidats en l’actualitat.

El segon pensament que retenc amb força després de rumiar sobre el film és de sorpresa i de defraudi; em sorprén que ja en aquella època es ponderara sobre eixos temes amb unes deduccions tan aproximades a la realitat com les que feia Hipàtia, i em defrauda que van haver de passar més de 1000 anys i es van haver de cometre moltes injustícies i barbaritats per a que es tornaren a conéixer i a acceptar les teories que centenars d’anys enrere ja s’havien desenvolupat.

L’últim i, per tant, el més impactant dels pensament que m’agradaria ressaltar és d’odi; d’odi a les religions. M’explique; no odie les religions en si, ni odie aquells que en segueixen alguna; no odie els Déus ni les Deesses, no; odie el fanatisme i la brutalitat a què moltes de les fes han portat als seus seguidors i a través de les quals s’han comés greus errors i iniquitats, i odie aquells que només són permissius amb els seus credos i menyspreen els de la resta, aniquilant gran part d’aquells amb qui no comparteixen ideals.

Després de reflexionar sobre la història que Alejandro Amenábar ha portat a la pantalla, em pregunte si amb el pas del temps hem avançat, i em responc jo mateixa que si, però m’espante de la lentitud amb què ho hem fet, fins i tot de vegades retrocedint en alguns aspectes.

M’agradaria escriure ací perquè encara m’eriçone quan recorde l’última escena d’”Agora” i encara més quan reconstruisc les paraules del meu company, però no vull fotre-li a ningú el final de la pel·lícula. Aneu a vore-la, és imprescindible conéixer les històries del passat per a comprendre els pensaments del present; així, comprendreu la meua admiració, el meu defraudi i el meu odi amb vertadera facilitat. I si no, no vos preocupeu, que jo no acabaré amb ningú perquè no pense com jo.


6 comentaris:

  1. SI Laia, así es la historia de las mujeres...Pero hay que actualizarla, existen, existieron y existiran mujeres cientificas, filósofas, historiadoras, escritoras...Solo qeu la historia de occidente se escribe para el HOMBRE, blanco, europeo o norteamericano, y burgués. Pero es hora de vivir el cambio, vosotros y nosotras, rumbo a la igualdad, rumbo a mirar el resultado por el resultado y no por quien lo escriba o diga. Hipatia es solo un caso mas de las mujeres acalladas por el patriarcado imperante. (que ningún hombre se sienta mal por lo que digo, nadie tiene la culpa de que exista el machismo, salvo quien lo defiende.)
    En otro orden de cosas, a mi el film no me gustó mucho pero eso es otro cantar.
    Besicos y flores.
    Lareta en siberia.

    ResponElimina
  2. Hola Laia,

    En línia als tres conceptes que utilitzes d'Admiració, Defraudi i Odi.

    Admiració: Jo també sent admiració per Hipatia i per dones com ella per pensar per elles mateixa i no deixar-se dur ni arrastrar pels demés.
    (A Hipatia se li asigna esta cél.lebre frase: ” Defen el teu dret a pensar, perque inclús pensat de manera errònia, és molt millor que no pensar…”. Preciosa, no creus¿?¿)

    Defreudi. Per la ignorància, entesa ésta com la carència de coneiximent, que al meu parèixer és la causa de deixar-se arrastrar e influenciar pels demés.
    Els fundamentalismes, ja siguen religiosos, polítics, etc..., es nutreixen de la ignorància de la gent.

    I, Odi, perquè és elsentiment que genera destrucció, i en eixe sentiment radica l'objecte dels fundamentalismes: L'odi, i la destrucció del diferent.

    ResponElimina
  3. Collons!!! La tindre que vorer! Vaig a baixarmela.... soc un pirata!jaj

    ResponElimina
  4. no se realment que sera mes bonic vore la pel·licula o llegir un llibre el dia que vos decidiu a escriure'l tant laia com amparo hem declare admirador de les vostres paraules escrites. Pense que deu de ser emocionant estar a prop de vosaltres quan teniu ganes de parlar, un orgull sentirme part de vosaltres. Vos seguire llegint. Bouet

    ResponElimina
  5. La pel.lícula permet variades lectures: en la línea ideològica, en la formal dins l'art cinematogràfic, en el simbolisme de les imatges quan tracta la petitesa de la la història de la Humanitat versus la tragèdia de les persones, vista des de la perspectiva còsmica... bé moltes coses a dir

    ResponElimina