diumenge, 11 d’octubre de 2009

Màgia

Diuen que si agafes un grapat d'arena de les illes gregues i l’apretes ben fort alhora que demanes un desig, i després deixes caure des de la teua mà granet a granet sobre l’aigua de la mar, com si d’un rellotge d’arena es tractara, tan lleument com et siga possible, les petites molècules viatgen a través del medi blau fins qualsevol lloc de la Mediterrània, allà on es complirà el teu desig, i el fan realitat. Però també diuen que la sorra tardarà a arribar al seu destí un temps inversament proporcional a la importància del teu desig.
Jo, amb picardia i amb ganes de fer complir la profecia com abans millor, aquell estiu del 2005 a unes de les illes entre Atenes i Creta vaig demanar el desig més significatiu que va passar per la meua ment aquell dia. I per a sorpresa meua, l’arena encara no ha arribat a cap dels ports de La Marina. Ara, quatre estius després, he entés el significat: cada gran desig que tenim és excessiu i cada pensament insignificant d’aquesta banda de la nostra Mar és l’anhel més gran que puga tenir qualsevol criatura a moltes terres del sud o l’est de la Mediterrània. Ara sé que el grapat d’arena que vaig deixar caure sutilment sobre l’aigua verdosa d’aquelles terres volcàniques tardarà centenars d’anys en arribar a casa, perquè hi ha milers de desitjos força més importants que el meu. Ara és quan comprenc que hem de gaudir d’allò de què els Déus (o qui haja tingut la tasca de repartir la sort a aquest univers) ens han dotat i de la fortuna que cada habitant guarda dins del seu cor.


Temple de Zeus; Atenes
L'Erecteion; Atenes


On s'uneixen el foc i l'aigua; Santorini

Oia; Santorini

Platja Roja; Santorini

Illes circumdants des de Santorini

Santorini des de la mar

Santorini

Surcant les aigües; Santorini

Aigües termals; Santorini

3 comentaris:

  1. És inevitable que ens formulem desitjos, i crec que tampoc hem de sentir recança per això. Un dels meus és eixe, que tots aquells que patixen al sud o l´est de la Mediterrània puguen algun dia arribar a tenir els desitjos, problemes o patiments (beneïts patiments) que tenim nosaltres.

    Però crec que tot ésser humà té dret a somnis i a que els seus somnis (insignificants o no) s´acomplisquen. Per això, tinc el convenciment de que eixos granets de sorra que vas deixar caure a aquest lloc tant preciós que ens mostres en les fotos (sempre havia sentit
    parlar, però mai ho havia observat) suren lentament per la Mediterrània esperant el moment, la corrent que els porte directament a la nostra vora. Prompte, tard? Tant se val. Allò que importa és l´esperança i la insistència de creure que tot això és possible i que algun dia arribarà. Això espere.

    No em moriré abans d´haver visitat eixe lloc. Preciós.

    Salut.

    ResponElimina
  2. jaja ps ja veus, jo també ho vaig pensar, no sabia que era tan vella!!

    ResponElimina