dimarts, 3 de novembre de 2009

L'olor del teu cotxe

L’olor d’aquest tren em recorda l’olor del teu cotxe. Fa eixa olor tan característica que mai sabria definir, eixa olor que odiava i que em feia rebufar cada vegada que m’asseia al seient dret del davant. Recorde perfectament amb quina mala cara dirigia els ulls cap a l’ambientador que t’havies posat a la guantera, aquell de plàstic i color verd del qual jo pensava que detestava l’olor, i com per a sorpresa meua sempre s’havia acabat; no feia olor a ambientador (olor que també odie), feia olor al teu cotxe; ja no sé si odiava l’olor, odiava el cotxe o t’odiava a tu, però la qüestió és que aquelles bafanades pudentes m’arribaven a l’ànima i em feien odiar els viatges a l’auto.

3 comentaris:

  1. i taaaaaaant!
    que arribes al lloc en un mareig d'olor a ambientador de cotxe!

    ResponElimina
  2. Laia!
    Feia molt que no em passava per ací,
    pero com tú, sabràs que tenim poc
    temps per fer algo més que escriure
    una entrada de temps en temps.

    M'agradat molt l'ús del'olfacte que
    has fet a aquest text, jo de petit
    odiava l'olor del cotxe de mon pare
    i com sempre que l'agarràvem era
    per anar al metge pensava que odiava
    al metge,però no, era l'olor del cotxe.

    Passa un bon finde! :)

    ResponElimina