dimecres, 24 de març de 2010

Una mirada diferent de la Història de l'Art

El cicle d’activitats per la Setmana de Igualtat del Bloc d’Estudiants Agermanats acabava aquesta vesprada amb la conferència de Àurea Ortiz, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València. No he pogut assistir a tot, però clar dir que la feina realitzada no s’ha vist recompensada en totes les activitats. De vegades és molt desgratificant treballar per gent que és limita a anar a classe i poc més; però bé, pensarem que sempre hi ha algú per qui deixar-se la pell, encara que eixe algú siguem nosaltres mateixos.

Doncs bé, tornant a la conferència de hui, titulada Dones del segle XIX: muses i artistes, he de dir que m’ha fascinat. No coneixia Àurea, però els meus companys de la facultat d’Història me n’havien parlat bé. Al col•loqui (que cal dir que ha sigut molt participatiu), ha tractat la figura de la dona com artista i com a musa al segle XIX. Comentava que hi havia moltes artistes, tant o més bones que alguns dels més coneguts pintors i escultors del segle XIX, que mai van eixir a la llum, o que si ho han fet ha sigut molt limitadament, ja que ni tan sols ni als manuals ni a les classes de les universitats se’n parla massa d’elles. Quan he tornat a casa, he comprovat que al meu llibre d’Història de l’Art de l’any passat no apareix ni una sola artista del segle XIX (i el cas es repeteix a molts més segles). Les dones eren considerades aleshores només com les muses de l’art, com la inspiració dels artistes masculins. Ocupaven molt dels quadres que els homes pintaven, sobretot nues. Però ells no s’atrevien a reconéixer que la font d’inspiració dels seus quadres eren simples dones normals i corrents i que la finalitat de molts d’ells era l’excitació i provocació masculina a través de les postures sensuals i les mirades incitants de les protagnoistes dels seus quadres; ben al contrari, atribuïen aquelles figures a deesses i divinitats de l’antiguitat, com per exemple Venus. Va ser Manet, ben entrat ja el segle XIX, el primer en pintar dones nues sense atribuir-li cap altre concepte que el de dona. Altre concepte que s’atribuïa a les dones de les pintures era el de femme fatale, el de la dona lliure i dolenta, inspirada en part en les figures de Lilith i Eva.

Més enllà del que els llibres i les classes ensenyen, cal tindre en compte que la Història de l’Art també la formen totes eixes dones de les que no en sabem res i que hauríem de mirar d’escriure una nova Història que també contara amb elles com a les artistes que eren, no simplement com a “Les dones que pintaven”, nom amb què se les agrupa a molt manuals.

Una vegada acabada la conferència i obert el torn de paraules, han eixit a debat molts altres temes interessants, com el tractament del sexe des del punt de vista femení o el masclisme al cinema actual. Quasi tots els que han assistit a l’acte (que cal dir que el 90% dels assistents i el 100% dels participants eren dones) han participat i han aportat la seua visió, tot fent xerrades constructives sobre els temes que es tractava i obrint qüestions a resoldre que, estic segura, alguna de les historiadores de l’art que hui es trobava allí acabarà resolent en un futur.

10 comentaris:

  1. Aquesta problemàtica no només es dóna en la història de les arts plàstiques, sinó que també podem trobar-la a la literatura. Coneixem molt poques dones que al llarg dels segles es dedicaren al conreu de les lletres, i de segur que en va haver moltes més de les que ens imaginem. Afortunadament a l'actualitat sembla que hi haja més escriptores que escriptors, o almenys els noms femenins són moltes voltes més coneguts que no pas els masculins.

    En fi, un tema ben interessant i que dóna molt per a parlar.

    ResponElimina
  2. Tienes el libro de sm no? En la página 458 aparece -muy resumidamente- el tema "Arte y Género" (finales del XIX).

    La mujer tiene su papel en la sociedad y el hombre el suyo, y de ahí no salimos. Nuestros modelos sociales están muy consolidados; son esquemas mentales. El papel de la mujer en la historia se ha estudiado atendiendo a nuestros modelos. Cuando se hace una representación de la vida cotidiana del neolítico -por ejemplo- ¿cómo se representa a la mujer? En torno al hogar, desarrollando tareas relacionadas con éste. Como ejemplo: Cuando en los años 70' se descubre la dama de Baza se dice: "Es una diosa madre". Cuando se descubre que por su parte trasera tiene un hueco donde se encuentran los restos de una cremación se dice: "se trata de un alto guerrero -también hay armas- que se entrega al morir a la diosa". Pero cuando los análisis de los restos -las cremaciones no acababan con algunas partes duras del cuerpo- determinan que el tal guerrero era una mujer se dice: "será un error". Algunos dicen: "No, oiga... Los análisis son correctos. Es una mujer. Entre los íberos... había unas mujeres que ocupaban un alto cargo jerárquico." Y al final la cosa queda en: "La Dama de baza probablemente representara a una diosa protectora. En su interior se encontraban restos humanos".
    Por suerte eso se está empezando a cambiar desde diversos campos; se está intentando normalizar. Algunas estelas de la edad de los metales presentaban a figuras femeninas y masculinas a la misma altura, y sólo se explicaba la función de las masculinas, apuntando al final la presencia de las femeninas como algo insignificante. Gracias a la Arqueología de Género, entre otras disciplinas, se estudian esas estelas tal y como son, sin prejuicios. Las representaciones en museos de caza en la prehistoria presentan a mujeres y hombres desempeñando las mismas funciones (eso está claro dado que poblaciones tan pequeñas precisaban del total de sus miembros para la consecución de la caza), etc. etc.
    Me he ido un poco del tema. La cosa está en que desde muchos sectores se intente reivindicar el género, y que realmente queda muchísimo camino por recorrer.

    ResponElimina
  3. no entiendo por qué nunca me entero de este tipo de conferencias. con lo que me gusta la historia del arte...

    ResponElimina
  4. Irene, pues ya te avisaré si hacemos alguna más!

    Perucha, una buena clase magistral de historia. Te envidio por estudiar todas esas cosas.

    I sí, Josep, aquesta problemàtica no la trobem només a l'àmbit de la història de l'art. La majoria de les històries (literatura, música, etc.) no contemplen la part femenina.

    ResponElimina
  5. Gran confèrencia m'he perdut!!!en la guerra que he donat jo en belles arts sempre per lo mateix!!!jajajaj...la meua mestra de historia de l'art, es portaba molt be en mi perquè sempre deia jo que estudiar aço era estudiar una gran mentira...i ella em va dir unes paraules que se m'han quedat grabades: " la historia del arte es una historia creada, realizada para y por lo hombres "....qui sap qui va pintar realment al capilla sixtina, o les pintures rupestres....moltes dones pintaben en el anonimat i per a pintors molt famosos que despres els firmaben ells. O inclus dones qu es feien passar per homes, perquè no em crec que no haja ninguna dona artista....que per algo estic jo en el mon i no soc la unica!!!!jajajajajja....mai sabrem la veritat, pero gracies que hui per hui no estem aixina, no crec que puguera ctuar sempre a la sombra i en el anonimat davant la societat masculina.....un gran tema Laieta!!!muaaaack!


    soc noeliaaa que ja se m'olvidabaaa....ajjajajja

    ResponElimina
  6. La veritat és que és imprescindible hui en dia que hagen dones com tu, Noelia, que s'encarreguen de demostrar que això de ser artista no és qüestió de sexe ni d'hormones.

    És cert que hi havia menys dones que pintaven, però era així perquè havien de fer altres tasques que els llevaven temps (tasques de la llar, del camp) i perquè no se'ls permetia. Està clar que si aquest món fora i haguera sigut sempre igualitari, haurien hagut tantes dones com homes pintos, escultors, músics, o escriptors...però desgraciadament no és així.

    I a més, és cert el que dius, que clar que hi havia dones que pintaven, però sembla que elles no formen part de la història de la notra humanitat.

    ResponElimina
  7. Hola Laia,
    T'adjunte esta informació que em van passar, per si t'interesa.

    Es tracta d'una expossició titulada "Científicas Invisibles" en la que es fa un repàs de les científiques que han destacat en diferents camps del saber, des de la Medicina o la Psicologia fins a la química o la Astrofísica.
    És al Museu de la universitat d'Alacant, és gratuïta i es podrà veure fins al 17 d'abril.

    Este és l'enllaç:
    http://www.veu.ua.es/es/noticia/3179/

    ResponElimina
  8. Gràcies Amparo, molt interessant.

    ResponElimina
  9. tambe es imprescindible dones com tu....cadascu es artista si fa llò que mes estima....jo no se escriure com tu i me pareix tot un art.....ja seguirè investigant i trobaré mes dones artistes!!! ;)

    m'encanta la cançó que tens posada al blog hiu...els pels de puntaaa!!!

    ttm


    noeeeeeeliaaaaa!!! :)

    ResponElimina
  10. no la tenies tu posada la cançoooo :(...pero m'ha acompanyat la lectura que ni fet aposta!!!!!jajajajjajajja

    ResponElimina