Són eixes petites coses incontrolables que remouen el meu interior les que delaten el que sent. És saber mínimament de tu i somriure instantàniament... T’admire. Simplement, t’admire. T’admire per fer-me sentir especial, per fer-me creure que vivim vides simultànies, per fer-me veure que no només habitem un món, ni tampoc tots el mateix, i per crear el nostre petit i curt món particular. Efímer, però intens. T’admire per la capacitat d’abstracció que tens. Esborrar i escriure al mateix temps, i al poc temps recuperar els gargots. Qui poguera.
...no hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió...
Escoltaves Sabina?
ResponEliminaSegur, ja en du dues...
ResponElimina:)
Sii, estic vicià...
ResponEliminaI també escrivia. M'inspira.
Veus... i dius que admires la "capacitat d’abstracció que tens. Esborrar i escriure al mateix temps"... uf!
ResponEliminaQue bonic Laia el que dius... m'agrada molt com escrius...
Ai Laia! últimament fas entrades d'enamorà! molen, són de les que més m'agraden
ResponEliminaEi Laia, mirant qui podia haver escrit un comentari al web del BEA he trobat este lloc.
ResponEliminaAra mateixet estic fent un treball per demà, però et llegiré que veig que actualitzes sovint.
Jo ho tinc molt parat, però després d'examens em tornaré a posar.
Una besada!
no se si es la canço que estic sentint quan entres al blog de delicies harmòniques, es el cami que utilitze per arribar al teu blog, pero desde d'aquella nit de nitvella no pare de pegar-li voltes al cap, tal volta hem vaig equivocar no deuria ni tan sols haver pensat. A voltes hem senc arrastrat per el meu cor i ara pel meu cap. Pensar que podria trencar-se el mon d'ilusions en el que visc sempre que estic en tu o quan es tinc al cap, no m'agradaria. Espere que m'entengues, si necessites qualsevol aclaració, ja saps on estic.
ResponEliminaGràcies, Jordi, la veritat és que quan obrim el cor ens expressem millor (almenys jo).
ResponEliminaMarc, jo tampoc sabia que tenies un blog. També et seguiré a partir d'ara!
Què dir-te? Entre en delicies harmòniques per a ambientar-me, i la veritat és que la cançó dona per a pensar. Em vas dir que pensara amb el cor, però això de vegades és perillós. El meu petit racó en tu no desapareixerà. I clar que t'entenc; sempre ens hem entés, no? I està tot clar, estigues tranquil :)
Des de València, el meu millor somriure per a tu.
qui es l'afortunat que deixa passar una joia de la corona de Sella??
ResponEliminaNormalment s'aprecia més tot el que no tenim...força i sort laieta!!
gracies.
ResponEliminaT`esperavem ple febrer pero vas arribar en gener(la teva mania de arribar en temps de sobra)vas vindre al mon sense fer soroll,redona,tendre,petita,de color de rosa,preciosa(be, a Jorge li semblaves E.T.,xe Jorge)crec q no he vist mai un home tan feliÇ com el papa aquel dia,debellitQuan per fi el vaig confencer,al papa,q sen anes a casa a descansar ens quedarem tu i jo soles tota la nit.Tu dormint tranquila sobre els meus pits i el meu ventre encara unflat reforsant eixe vincle mare-filla que ens uniria per sempre,jo no podia deixar de mirarte de repasar cad plec de la teva pell,una maneta...5 ditets,un altra maneta...de contar els batecs del teu cor 1,2,3...de respirar olor de nova vida q deixaba anar la teva pell.Pujarem a Sella un dilluns gelat,totes les dones del carrer de fora volien veuret.Com li diuen????Laia????sonaba extrany(l´aguelo Pep es pensaba q era non de arbre,Haya).El tete va eixir d¨escola,quan Pilar el va deixar jeje,i arriba a casa,recorde com li brillaben els ulls quan es va vore i com es miraba bocabadat!!!!que xicoteta!!!!!!,ben aviat començaria a cantarte cançontetes(jo soc el terrible musculman.....)cada u a la dell.Vas ser una gran alegria per a tot en casa.En un dia com avui q fas 19 anys no puc mes q desijarte tota la felicitat q et mereixes,animarte per q continues lluitan per els teus somnis,q no deixes de sommiar mai,demanarte escuses si alguna vegada i sense voler e sigut motiu de tristesa per tu i sobretot,Laia,donarte les gracies i recordarte una vegada mes q sempre estic amb tu i lo molt q t`estime.
ResponEliminaPor eso siempre acuerdate
de lo que un dia yo escribi,
pensando en ti como ahora pienso.
La vida es bella ya veras.....
FELICITATS LAIA,UN PETONET