Estaves tan lluny que estirava el braç i podia tocar-te; tan lluny que et podia palpar pam a pam de cap a peus; tan lluny que quan estàvem a fosques podia saber on estaves perquè sentia el teu alè; tan lluny que podia endevinar la teua mirada en la foscor.
Estaves tan lluny que, tot i això, mai vaig poder sentir-te a prop.
Per art de màgia hui m'han tornat a funcionar els altaveus de l'ordinador i he pogut escoltar la cançó... "olé!!" jajaja xD
ResponEliminaHas sabut donar-li a l'escrit un to únic amb la repetició d'antítesis. M'agrada ;)
De vegades no cal dir res quan t'agrada una cosa, però tampoc ve mal recordar-ho, no? ;)
ResponElimina