M'agradaria...

M’agradaria despertar-me i poder seguir somniant. No és que els somnis sempre siguen gratificants, però ens fan entrar en un món paral•lel al nostre sempre més intens. Molt més intens. De vegades, quan em desperte, aprete fort els ulls per tornar-me a adormir i poder continuar vivint a l’esfera de la il•lusió: vull saber com acaba el somni!! Enfosquisc les pupil•les i, en la obscuritat, tracte d’abandonar uns minutets més el món real. Difícilment aconseguisc concebre el mateix somni que he perdut abans, però sempre l’enllace d’alguna manera amb la història anterior. Algunes vegades fins i tot té sentit.

M’agradaria despertar-me i poder esbrinar si el que visc és un somni o és la realitat. Quan et conec em ve com un raig la seua imatge a la memòria. I el més curiós de tot és que no us assembleu gens. Però la expressió facial és exactament la mateixa que tenia ell. Em sorprenc, i et mire i remire cent i mil vegades, i m’obsessione amb tu. No puc deixar de furgar en la teua vida, no puc deixar de seguir els teus passos, no puc oblidar el teu nom ni un sol instant. T’odiava abans que ens coneguérem, i ara t’admire. Admire la teua manera d’entendre la vida, admire les teues paraules, les teues mirades, la teua incomprensible comprensió amb tothom. Es converteixes en el model a seguir, tot i que només he parlat amb tu aquella vegada que et vas presentar; però et conec millor que ningú. L’obsessió és malaltissa.

M’agradaria despertar-me i que estigueres al meu costat, i suaument poder pronunciar-te les paraules que fa temps em tenen capficada en tu. Però també pense que en realitat aquesta malaltia és fruit de l’enyorança. No ets tu, sinó ell, el seu record.

M’agradaria despertar-me i comprovar que tu has marxat i en el teu lloc ha tornat ell.

"se escapó de una cárcel de amor, de un delirio de alcohol, de mil noches en vela..."